Clara Garí, agost del 2000

XAVIER GARCÉS
PINTURES DEL DARRER ROMANTICISME

En continuïtat amb els seus darrers treballs, Xavier Garcés presenta una magnífica col·lecció de pintures sobre ferro que delaten l'escultor i el dibuixant. Els reflexes, els negres i la llum ambient substitueixen el color que li escauria a la pintura. És un treball pictòric que ha pres els seus recursos a l'escultura.

Reflexió, rigor i sensibilitat són les bases sobre les que es construeix un treball profundament expressiu, expressiu però de llargs silencis. La pintura de Garcés és sobre tot meditativa. Els seus paisatges i les seves natures mortes fan exactament el camí contrari de l'impressionisme: ens tornen sempre a nosaltres mateixos, redireccionen la mirada cap al nostre interior. Vet aquí perquè la majoria d'ells s'han de mirar una estona: a diferencia dels quadres coloristes, de les marines sensuals i dels jardins perfumats, les peces de Garcés no avancen cap a qui mira si qui mira no avança.

Pel seu vigor escultòric, per la radicalitat del dibuix, pel tenebrisme i pel sentit d'allò escenogràfic, la pintura de Garcés es pot situar entre aquelles que estan "tancant la porta del romanticisme". En efecte, un romanticisme que vàrem suposar acabat a finals del XIX ens ha acompanyat al llarg de tot el segle XX. Una manera d'entendre el món heretada de Schopenhauer, Nietzsche, Novalis i Hölderlin on es fonen natura i llibertat, on viure conscient es una forma d'heroisme, on buscar l’essència de les coses és el primer objectiu ètic.

Clara Garí i Aguilera és galerista
agost de l’any 2000